SORTIDETA

Vindrà com l’hora del culebrot
Com el sant del cunyat
O la casa rural.
Ens ho passarem diferent
Serà excitant,
Pel cap baix, emocionant
T’agradarà
Res d’especial, l’habitual
Ep, si pot ser una mica original
Per cert que farem per Nadal?
Al costat, plors sentits
Riures francs més enllà
A peu de brasa
Et trauran de l’embolcall
el darrer petó i després l’esmorzar
Paraules de consol
Asseguraran el ritual
Ben trobades,
adobaran amb èxit el dol
Total, Res de l’imaginat
Ni Dant ni Satanàs
Ni Wherter ni Dumas
Tampoc, l’avern o el setè cel
Me n'he d’anar a treure aquest repèl.
Ni el Titanic
Ni el passadís màgic

Ni allò tan abismal.
Pa sucat amb oli i ja està.
Malgrat el recital,
una tirolina trivial.
La Suprema Síntesi Personal.

a l’ipod d’un xaval
que ignora Parsifal.
Ben mirat,
prefereixo el fumeral.
Quedarem, doncs, un cap de setmana
per anar a llençar cendres en globus:
fet íntim i col·loquial
A l’endemà voldràs anar a treballar
El cambrer del bar
Passarà de tu,
i no et servirà el croissant.