dilluns, 19 d’agost del 2013

ALZHEIMER





La mel  fora la bresca, la inútil ràbia,
les pues ja ben llunyanes, dellà el corral
Es deixaten els dies, s’estreny la gàbia
El batec  fort del cor ja no li cal

De purpurina i or, s’esmuny fatal,
el líquid essencial. Del món, és àvia.
D’un alfabet estrany, pecat mortal,
i res ja no recorda dels temps de sàvia.

Deu ser aquest punyal,  rovell de sucre,
que ara enceta, voraç,  la tasca subtil
i aquest prec  brut, que en va, vol nuar el seny 

Deuen ser l’esborrany i el creixent reny
qui  coneix fems ocults i  cabell pulcre
qui fa  dubte cabal de troc i fil.

diumenge, 18 d’agost del 2013

EL TEL I L'ESCA




l’ombra fugitiva del desig t’ha sorprès

 

Com un fina tela
L’aranya cortical
Estén l’ombra
els seus mísers paranys
o els seus guanys prodigiosos
es igual, no hi fa res
el pigment a penes s’arrapa
al sòlid no res
resta en bres, en vers.

 

L’anima
esca resignada
astuta ingènua
ressuscita l’incendi
com si fos nou
Li enganya
el moviment de les flames
l’esplet
S’emmiralla en formes novelles
en el crec de les noses,
els espetecs de les crosses

 
El tel vermell
massa transparent
traspua la foguera  
l’activitat frenètica dels bits-cucs
l’anar i venir
la munició sense enemic
l’esforç de la formiga cega
combustible de penses i menges
Carbó viral
a la casa del gens
on l’oncle de bigoti i binocle
pugna per aparèixer en 3 D
Afany de femer
indiferent
a l’ignota catipén.

 
Resten enrere o endavant
les passes sobre el pont  inefable
que només manté la fe
la il·lusió dels decorats
la por al cartró-pedra
i el públic abrigall
de la missa de Nadal. 
L’espectacle prodigiós
del darrer número de màgia
Allà on el conill farà aparèixer el barret

 

La cambra sense redós ni envans
M’empresona dins la basca.
Escric amb traïdoria
Amb tinta perible
abusant de jurs i furs
frases com conjurs
en el gruix del prim,
al revers de la pedra
Em banyo en la piscina global
Fins que un tro em treu del tro
M’invento la sortida del laberint.
M’aplico un bàlsam impossible
Esgoto el tint.
Pregunto qui mana
qui de tot això és rei
Obtinc una cadira buida
Hi dono voltes
Com si fos de director
però no hi seuria ni el rector.

 
Amb les persianes abaixades
Embriac de son em desperto
Decideixo viure l’impossible
Improviso quatre coses.
I festejo l’impensable
A la darrera cruïlla
On els budells les fan fines
Cames de figa, nus de panxa
Al final de l’espiral
A l’últim punt del fos
Rebutjo el vestit de bus
M’atemoreix el capbus
En fa por l’orgue de gats,
copyrigth de l’infern
La fina línia blanquinosa
L’sfumatto cruel
Em passo el trailer
De la filosofia, en sóc dyler
I sento al fons del sac foradat.
l’udol darrer abans de la nit

Es llavors que la nuesa
Ja no sembla proesa
On la dignitat confon el crit
On la manca de trobs
assessina els trops
On s’Afluixa la pressió arterial
I s’esfumen topant i vial  .
                             
Espantaocells invers!
atrapa somnis inútil !
Et parlo a tu, em sents.
Menys és més
res mes.                      
Haurem d’admetre
si més no
Amic minimal
també animal
La recta i l’angle
La papallona i el flanc.
Això no obstant
Si vols que et sigui franc
la collita promesa
de fruits de l’esperit,
no és gaire de franc

No obstant fet i fumut
i  algun ut.
Malgrat el risc d’estafa
i  l’estat de la peça
Amb mans ensangonades
Trio el singlot vital
El rebut mensual
L’espurna de l’esca.
El tacte del tel.

Llavors, a l’edifici contable
L’apilall d’ossos i músculs
tremola inquiet
I el cor anima de ferro
de la baluerna estant
rebutja la llanterna i
porucs, el sentits,
abjuren de lassitud
fugen de quietud
Agiten braços i cames
Participen en ginkhames
Eviten hamaques
on jeuen parques
i sense pensar-s’hi.
editen aparicions i meravelles
i ho fien tot a les fades.

 

 

 

Desembre 2011-agost 2013

REPROTX CURRICULAR







REPROTX CURRICULAR


Targeta rossegada

I tot i així, jo.
Anima de drap,
cos d’encenalls,
ronc de ranera

Injust albir

L’astre com un senyor Smile qualsevol
escridassa  un gall emprenyat a l’habitació.
Una rampa matinal palesa el filferro.
Putxinel·li orbital maleït, les nines encara hi són!.
Mirades d’estupor, ridículs al túnel de l’horror.
Han tancat la botiga de piles on cada estiu hi anem.
Temps punxant de caires roms  i gens rims.
Voldries cremar i estrafer aquestes nines
però et fa por la foscor.

On és  el resort secret, discret,  d’aquest ninot?
Et  lleves del llit sense bot com si cremessis les naus
Rere  el parèntesi manual,
et saludes, babau, prompte a deixar el cau.
Sil·logisme trencat, pirata pota de pal,
 no t’exoneren d’aquest pal.
La cama dreta, la cama esquerra imposen el fat
Del llit al bany, de la pica a la pica,
de la tassa a la tassa, curt trajecte infernal.

Ara, però, ja pots sortir al carrer.
Ninot maquinal, cara de terminal.
Converses d’ascensor.
Malgrat la buidor dissimules destí fals i fatal.
Endavant!
Ja no hi ha cerimònies de premis, només akelarres de plàstic
caganers de fang,  bruixes de marbre.
Dins del dolor, pres de l’ensurt, el mossec del cor.

Sagetes filferrades vers dianes caducades

Els tramvies passen, ruta escadussera i senyal singular
Només amb un ensopec  del programa habitual
perds la ferralla circulant.
Ni que fos pel llautó, era xula la patxoca
Amb erra que fa cas,
el rètol subliminal llueix paranormal
Segells enganxats mils vegades
en sobres inútils no afermen  la muda
Dictadura d’agenda fatxenda,
dictat de minutatge, follia de boscatge
Badades oportunes et trauran l’esma
de mantenir mirades i encetar fitades

 Enfilall miop
 
Nines cansades, iris defallits.....
Tornem-hi!
Diversió de sala de metge, emoció de cua de forn
bastida corcada,  motor en pana,
prescindible com un imperdible
Cap adormit, carn sensible.
Ninot de festa,
Kit d’endimoniat famós al supermercat.

On són,  ni que sigui mentida,
ulleres negres de venedor d’iguals,
els auriculars de l’autista, la cantarel-la de l'asperger
la diana del catatònic, la pastilla del pirat,
l’eufòria del foragitat.
Quelcom per fugir i no sentir.
Dreçat,  en una palangana; potser negat.
Reivindico,
dret de fireta sentimental,
clam de discapacitat en univers esgarriat
                                          

A mercè d’altres
 
Obsedit amb l’ungla del meu dit,
en un món de membres mutilats
Planificació suspesa, programa de ma trencat.
Abraçat als colors de l’embolcall,
no goso emprar  la paperera residual
No obstant,
sentit particular en manuscrit original.
Entomo com puc la protesta o faig pirueta mental
La teva persistència, ja ho saps, acaba la paciència
dels sofrents dels teus  mats i escacs.

No us empipeu, essers estimats,
us ho dic sincerament, afectuosament,
Raonablement   
sé que no tinc la patent  vital.
Amics propers del mirall, jo faria aital

Actes fallits

Tanmateix, amb mans fràgils i lletres obcecades
mostro castells de cartes, anticipo vendes i  ventades;
Refaig paisatges dibuixats amb plantilla.
De sobte,  ni biomb ni  maquillatge habitual
amaguen el neguit roent
Els estrips dels pantalons antics, sobreeixits
devessallen gota de sentit.
La maleta plena sense nansa i fermall ressentit
Rebotit l’embotit
Ho saps quan et mires el vitrall i et repeteix l’all        

 Temporer de jorns
 
Sorra entre les mans, dits de suro.
Et costa tornar a fer d’artesà.
Com si estiguessis tan sa!
Rellotge impassible, llotja deserta
 Tu, però, aferrat al tic tac
Tics  i  tocs, fotos i cites, àpats i cafès.
Titella amarat de no res
provant de recordar els crits dels nens.
Qui mourà les cordes amb tantes entrades venudes?
Surt de nou, renoi!
Ens veurem les cares, ens farem un tip de riure i plorar.
Escriurem el drama  mes enllà d’aquest trist anagrama.
Si no apareix ningú, farem un ninot mut, nas de pastanaga, ulls de forat

 
Enfilall reressegat
                     
Repetim-ho!
Nines corcades i estimades, braços i cames mancats     
Cor de llauna, croissants d’aparador.
Gemecs per un maniquí, fugides de mesquí
Repeticions a contracor, sortilegis quotidians.
Temps brom i feridor, lletania de fiblons.
On son els quarters d’hivern?
La botiga de piles ha plegat.
A la de queviures, el formatge ni l’has tastat
Quan  captinguis el dolor seràs adult després de vell
Tindràs diploma d’home formal i cabal

 


Pinotxo ganàpia
 
En va, cerques la corda, el boto per pitjar,
el ressort per a continuar, els mitjans  “d’anar tirant”
Fins i tot la botiga de gangues ha tancat.
Malgrat! Malgrat! Malgrat!.
El cap desvarieja,
fins i tot, diuen, podries fer enveja
Com núvia abans de noces, dubtes de tot,
t’exclames de poc.
Com fuita d’aigua  al xalet de luxe,
nen contrariat, sense dignitat.
Has perdut clau i joguina, aquesta buidor et menjarà
Arraconat un monstre espera; la mama mai no vindrà
Aprèn a renyar-te; digues-li hola a la solitud
Suporta’n la farta, estreny-ne el favor,
ofereix l’ orella a la multitud.
 
Ofertes de cistell,  fútils dies, feixucs i amuntegats.
I que no faltin!
Corrua d’ esments que et corprendran
Entre ànim i desànim,
com una furtiva llàgrima
una molècula de dopamina rutilant
va, tot rodolant.
Ensurt il·legítim, davant desgracies flagrants.
Pèrdua inapreciable  en món de plats esmicolats.
Ofec de got d’aigua, química de drapaire,
plec de mortalla, oració de capvespre.
El temps et crema l’ànima,
brasa encesa,  en ritual quotidià
Remor de tv,  metàfora excloent

Botxins
Obstinadament,
afortunadament
desitjos o capritxos
interdits i insistents
fustiguen un poltre insatisfet i  prohibit
Carn de neurosi sense catarsi possible
Ferum i podrit de descosit.
Impulsos prohibits,  impertinents i mal guipats.

 
Estanc
 
Idees sense burka, sentiments a conill.
Trons de timbal recorren  els hastings cerebrals.
Amb retombs infernals, infecten alegries i pregonen estimballs.
Badoc o malfactor,treus tota la polpa a la culpa
Rebusques certificats caducats ahir.
Ressuscites tràmits impossibles
Encens debades i tantes vegades
fileres de recents ciris trencats

Tossut vols cobrar el “teu” cupó
Tot dubtant de l’agència i en absència de recta,
acuts al ministeri.
Enclotat a la butaca o afeccionat a la petaca,
pagues gran dispendi
Carregat de raons, heu-me aquí, doncs,
amb posat antipàtic i sentiment va.
Tancat al Frenopàtic de paper
Lluny de tota potència.
A mercè de qualsevol latència.
Agost de 2013