l’ombra fugitiva del desig t’ha sorprès
Com un fina tela
L’aranya cortical
Estén l’ombra
els seus mísers
paranys
o els seus guanys
prodigiosos
es igual, no hi
fa res
el pigment a
penes s’arrapa
al sòlid no res
resta en bres, en
vers.
L’anima
esca resignada
astuta ingènua
ressuscita
l’incendi
com si fos nou
Li enganya
el moviment de
les flames
l’esplet
S’emmiralla en
formes novelles
en el crec de les
noses,
els espetecs de
les crosses
El tel vermell
massa transparent
traspua la
foguera
l’activitat frenètica
dels bits-cucs
l’anar i venir
la munició sense
enemic
l’esforç de la
formiga cega
combustible de penses
i menges
Carbó viral
a la casa del
gens
on l’oncle de
bigoti i binocle
pugna per
aparèixer en 3 D
Afany de femer
indiferent
a l’ignota catipén.
Resten enrere o
endavant
les passes sobre
el pont inefable
que només manté
la fe
la il·lusió dels
decorats
la por al
cartró-pedra
i el públic
abrigall
de la missa de Nadal.
L’espectacle prodigiós
del darrer número
de màgia
Allà on el conill
farà aparèixer el barret
La cambra sense redós
ni envans
M’empresona dins
la basca.
Escric amb traïdoria
Amb tinta perible
abusant de jurs i
furs
frases com
conjurs
en el gruix del
prim,
al revers de la
pedra
Em banyo en la piscina
global
Fins que un tro
em treu del tro
M’invento la
sortida del laberint.
M’aplico un bàlsam
impossible
Esgoto el tint.
Pregunto qui mana
qui de tot això és
rei
Obtinc una cadira
buida
Hi dono voltes
Com si fos de
director
però no hi seuria
ni el rector.
Amb les persianes
abaixades
Embriac de son em
desperto
Decideixo viure
l’impossible
Improviso quatre
coses.
I festejo l’impensable
A la darrera cruïlla
On els budells
les fan fines
Cames de figa,
nus de panxa
Al final de l’espiral
A l’últim punt
del fos
Rebutjo el vestit
de bus
M’atemoreix el
capbus
En fa por l’orgue
de gats,
copyrigth de
l’infern
La fina línia
blanquinosa
L’sfumatto cruel
Em passo el
trailer
De la filosofia,
en sóc dyler
I sento al fons
del sac foradat.
l’udol darrer abans de la nit
Es llavors que la nuesa
Ja no sembla
proesa
On la dignitat confon
el crit
On la manca de
trobs
assessina els
trops
On s’Afluixa la
pressió arterial
I s’esfumen
topant i vial .
Espantaocells invers!
atrapa somnis
inútil !
Et parlo a tu, em sents.
Menys és més
res mes.
Haurem d’admetre
si més no
Amic minimal
també animal
La recta i l’angle
La papallona i el
flanc.
Això no obstant
Si vols que et
sigui franc
la collita
promesa
de fruits de
l’esperit,
no és gaire de
franc
No obstant fet i
fumut
i algun ut.Malgrat el risc d’estafa
i l’estat de la peça
Amb mans ensangonades
Trio el singlot vital
El rebut mensual
L’espurna de l’esca.
El tacte del tel.
Llavors, a
l’edifici contable
L’apilall d’ossos
i músculstremola inquiet
I el cor anima de ferro
de la baluerna estant
rebutja la llanterna i
porucs, el sentits,
abjuren de lassitud
fugen de quietud
Agiten braços i cames
Participen en ginkhames
Eviten hamaques
on jeuen parques
i sense pensar-s’hi.
editen aparicions i meravelles
i ho fien tot a les fades.
Desembre 2011-agost
2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada