REPROTX CURRICULAR

REPROTX CURRICULAR

Targeta rossegada

I tot i així, jo.
Anima de drap,
cos d’encenalls,
ronc de ranera

Injust albir

L’astre com un senyor Smile qualsevol
escridassa  un gall emprenyat a l’habitació.
Una rampa matinal palesa el filferro.
Putxinel·li orbital maleït, les nines encara hi són!.
Mirades d’estupor, ridículs al túnel de l’horror.
Han tancat la botiga de piles on cada estiu hi anem.
Temps punxant de caires roms  i gens rims.
Voldries cremar i estrafer aquestes nines
però et fa por la foscor.

On és  el resort secret, discret,  d’aquest ninot?
Et  lleves del llit sense bot com si cremessis les naus
Rere  el parèntesi manual,
et saludes, babau, prompte a deixar el cau.
Sil·logisme trencat, pirata pota de pal,
 no t’exoneren d’aquest pal.
La cama dreta, la cama esquerra imposen el fat
Del llit al bany, de la pica a la pica,
de la tassa a la tassa, curt trajecte infernal.

Ara, però, ja pots sortir al carrer.
Ninot maquinal, cara de terminal.
Converses d’ascensor.
Malgrat la buidor dissimules destí fals i fatal.
Endavant!
Ja no hi ha cerimònies de premis, només akelarres de plàstic
caganers de fang,  bruixes de marbre.
Dins del dolor, pres de l’ensurt, el mossec del cor.

Sagetes filferrades vers dianes caducades

Els tramvies passen, ruta escadussera i senyal singular
Només amb un ensopec  del programa habitual
perds la ferralla circulant.
Ni que fos pel llautó, era xula la patxoca

Amb erra que fa cas,
el rètol subliminal llueix paranormal
Segells enganxats mils vegades
en sobres inútils no afermen  la muda

Dictadura d’agenda fatxenda,
dictat de minutatge, follia de boscatge
Badades oportunes et trauran l’esma
de mantenir mirades i encetar fitades

 Enfilall miop
 

Nines cansades, iris defallits.....

Tornem-hi!
Diversió de sala de metge, emoció de cua de forn
bastida corcada,  motor en pana,
prescindible com un imperdible
Cap adormit, carn sensible.
Ninot de festa,
Kit d’endimoniat famós al supermercat.

On són,  ni que sigui mentida,
ulleres negres de venedor d’iguals,
els auriculars de l’autista, la cantarel-la de l'asperger
la diana del catatònic, la pastilla del pirat,
l’eufòria del foragitat.
Quelcom per fugir i no sentir.

Dreçat,  en una palangana; potser negat.
Reivindico,
dret de fireta sentimental,
clam de discapacitat en univers esgarriat

                                          

A mercè d’altres
 

Obsedit amb l’ungla del meu dit,
en un món de membres mutilats
Planificació suspesa, programa de ma trencat.
Abraçat als colors de l’embolcall,
no goso emprar  la paperera residual
No obstant,
sentit particular en manuscrit original.
Entomo com puc la protesta o faig pirueta mental
La teva persistència, ja ho saps, acaba la paciència
dels sofrents dels teus  mats i escacs.

No us empipeu, essers estimats,
us ho dic sincerament, afectuosament,
Raonablement   
sé que no tinc la patent  vital.
Amics propers del mirall, jo faria aital

Actes fallits

Tanmateix, amb mans fràgils i lletres obcecades

mostro castells de cartes, anticipo vendes i  ventades;
Refaig paisatges dibuixats amb plantilla.
De sobte,  ni biomb ni  maquillatge habitual
amaguen el neguit roent
Els estrips dels pantalons antics, sobreeixits
devessallen gota de sentit.
La maleta plena sense nansa i fermall ressentit
Rebotit l’embotit
Ho saps quan et mires el vitrall i et repeteix l’all        

 Temporer de jorns
 

Sorra entre les mans, dits de suro.
Et costa tornar a fer d’artesà.
Com si estiguessis tan sa!
Rellotge impassible, llotja deserta

 Tu, però, aferrat al tic tac
Tics  i  tocs, fotos i cites, àpats i cafès.
Titella amarat de no res
provant de recordar els crits dels nens.
Qui mourà les cordes amb tantes entrades venudes?

Surt de nou, renoi!
Ens veurem les cares, ens farem un tip de riure i plorar.
Escriurem el drama  mes enllà d’aquest trist anagrama.
Si no apareix ningú, farem un ninot mut, nas de pastanaga, ulls de forat

 

Enfilall reressegat
                     

Repetim-ho!
Nines corcades i estimades, braços i cames mancats     
Cor de llauna, croissants d’aparador.

Gemecs per un maniquí, fugides de mesquí
Repeticions a contracor, sortilegis quotidians.
Temps brom i feridor, lletania de fiblons.
On son els quarters d’hivern?
La botiga de piles ha plegat.
A la de queviures, el formatge ni l’has tastat
Quan  captinguis el dolor seràs adult després de vell
Tindràs diploma d’home formal i cabal

 

Pinotxo ganàpia
 

En va, cerques la corda, el boto per pitjar,
el ressort per a continuar, els mitjans  “d’anar tirant”
Fins i tot la botiga de gangues ha tancat.
Malgrat! Malgrat! Malgrat!.
El cap desvarieja,
fins i tot, diuen, podries fer enveja
Com núvia abans de noces, dubtes de tot,
t’exclames de poc.

Com fuita d’aigua  al xalet de luxe,
nen contrariat, sense dignitat.
Has perdut clau i joguina, aquesta buidor et menjarà
Arraconat un monstre espera; la mama mai no vindrà
Aprèn a renyar-te; digues-li hola a la solitud
Suporta’n la farta, estreny-ne el favor,
ofereix l’ orella a la multitud.
 

Ofertes de cistell,  fútils dies, feixucs i amuntegats.
I que no faltin!
Corrua d’ esments que et corprendran
Entre ànim i desànim,
com una furtiva llàgrima
una molècula de dopamina rutilant
va, tot rodolant.
Ensurt il·legítim, davant desgracies flagrants.
Pèrdua inapreciable  en món de plats esmicolats.
Ofec de got d’aigua, química de drapaire,

plec de mortalla, oració de capvespre.
El temps et crema l’ànima,
brasa encesa,  en ritual quotidià
Remor de tv,  metàfora excloent

Botxins

Obstinadament,
afortunadament
desitjos o capritxos
interdits i insistents
fustiguen un poltre insatisfet i  prohibit
Carn de neurosi sense catarsi possible
Ferum i podrit de descosit.
Impulsos prohibits,  impertinents i mal guipats.

 

Estanc
 

Idees sense burka, sentiments a conill.
Trons de timbal recorren  els hastings cerebrals.
Amb retombs infernals, infecten alegries i pregonen estimballs.
Badoc o malfactor,treus tota la polpa a la culpa
Rebusques certificats caducats ahir.
Ressuscites tràmits impossibles
Encens debades i tantes vegades
fileres de recents ciris trencats

Tossut vols cobrar el “teu” cupó
Tot dubtant de l’agència i en absència de recta,
acuts al ministeri.
Enclotat a la butaca o afeccionat a la petaca,
pagues gran dispendi
Carregat de raons, heu-me aquí, doncs,
amb posat antipàtic i sentiment va.
Tancat al Frenopàtic de paper
Lluny de tota potència.
A mercè de qualsevol latència.

Agost de 2013