plusterrat

SET I MIG

2008-08-06T23:07:00.006+02:00

No t'enganyis!

Solitari, malgrat l'envit.

Doncs, em planto.

....carta?

...tapada

(...però tu l'endevinaves).

Quina era?

Una reina, la de cors.

Havia perdut,

sobraven espases

i mancaven ors.

O no és així el joc?

PASSI-HO BÉ

2008-08-06T21:00:00.007+02:00

Agre i dolç,
un petó com a penyora
de traició.
L'escalfor i l'absència al cor.
Fa temps que som junts
però ja no.
Bona barca i bon vent
quan recalis a l'altre port.
La culpa, qui la té?
jo poc, tu més
depèn del mes.
La culpa no hi és:
a la butxaca, la ràbia.
Dins,
muts i a la gàbia,
la tristor.
A l'aparador el somrís.
Fora de catàleg,
l'horror.

MATALÀS

2008-08-06T20:26:00.010+02:00

Vindrà com l’hora del culebrot
Com el sant del cunyat
O la casa rural.
Ens ho passarem diferent
Serà excitant,
Pel cap baix, emocionant
T’agradarà
Res d’especial, l’habitual
Ep, si pot ser una mica original
Per cert que farem per Nadal?
Al costat, plors sentits
Riures francs més enllà
A peu de brasa
Et trauran de l’embolcall
el darrer petó i després l’esmorzar
Paraules de consol
Asseguraran el ritual
Ben trobades,
adobaran amb èxit el dol
Total, Res de l’imaginat
Ni Dant ni Satanàs
Ni Wherter ni Dumas
Tampoc, l’avern o el setè cel
Me n'he d’anar a treure aquest repèl.
Ni el Titanic
Ni el passadís màgic

Ni allò tan abismal.
Pa sucat amb oli i ja està.
Malgrat el recital,
una tirolina trivial.
La Suprema Síntesi Personal.

a l’ipod d’un xaval
prou alienat:
Ben mirat,
prefereixo el fumeral.
Quedarem, doncs, un cap de setmana
per anar a llençar cendres en globus:
fet íntim i col·loquial
A l’endemà voldràs anar a treballar
El cambrer del bar
Passarà de tu,
i no et servirà el croissant.

11è aniversari

2008-07-15T20:01:00.003+02:00

Si et diguessis Helena

no em faria prou pena

que fent anys

vinguin paranys.

Tanmateix, et dius Anna

i no et vull cap pana:

que ets del clan

i te'n sóc fan.

Fes-me cas

per si de cas!

Desa el goig primer

al plumier.

Felicitats i compliments

de tiet boig,

a l'estoig.

Tristors i marors

lluny de foscors.

No fugis d'estudi

ni trenquis preludi.

Comença a comptar

deu de nou,

que abans del vint

-si et fan tilin-

tens enrenou

Per cert, volen saber alguns

que en faràs dels uns?

TEDDY BEAR

2008-07-05T17:25:00.000+02:00

El poal buit i la pala erma
-fos l'aliatge-

emmirallen el miratge.

Rot o vòmit,

el petit quàsar

torna amb escreix,

el feix.

A l'ombra, l'oblidat Teddy

força obstinat les conques

per tal de salvar

quatre imatges osques.

Estampes conques

d'un altre àlbum,

ploramiques com és,

les enganxa a bocins

bords o fins.

Enyorat de Vida i Color

es refrega sense pudor.

TRAMA OBERTA

2008-07-05T14:11:00.001+02:00

En la superfície roent bavosa del planeta-estrall creixen despreocupades les roselles i es marceix el groc de la crema catalana on –plàcidament- suren.El sol en solitari recrea els ulls saltirons dels bovers i acarona les seves banyes-antenes. Si de cas, un núvol de sucre o de còmic que no fa nosa. Els gargots desbarrats reposen sense fer mal a la vista. Les seves línies malgirbades -esgotada la ràbia- ja es fonen en el paisatge. El desert infinit que no obstant prefigura el mar sembla a tocar de la seva presència humida. Sense dir res a ningú, s’expandeix dins els cercles de pedra. El seu blau somiat –aeri o marítim- omple d’alegria els nostres cors. A la fi, aquest líquid-aire lliscós es prou transparent i translúcid per deixar veure la no-realitat. Els colors pastitxos ens calmen i els rojos exaltats curiosament no ens exciten. La pau de les gotes de pluja suspeses en l’atmosfera nítida ens ionitza els porus. Es l’hora màgica on es resa l’Angelus abans d’hora i els poetes novells escriuen l’obra proemial de la seva generació i la intitulen ZENIT. El cos calladament i excepcionalment fa la seva feina: transpira espais esvaïts. La pell, destil·la iode blanc.

vida subterrània

2008-06-17T20:59:00.000+02:00

Ahir dilluns va arribar una fita del cor, patiment i solidificació al llarg de la carretera o del fangar. Voldries volar per sobre però allò que et fa terrestre és que els pedals i les notes s'uneixin per les cordes. Tecles i fibres en pianos desafinats. Sempre et fa més mal allò que no esperes. Els cops imprevistos.

Els rodals expressen la frenada i trigaran en ser

paral.lels.

MÀXIMA DEL DIA: MIRA ON NO MIRES

2008-06-15T19:00:00.000+02:00

qui són, ja no reconec les situacions
Els he llogat o me'ls han passat
Qui els registrarà en algun lloc consistent

2008-06-15T18:57:00.000+02:00

Les forces no sempre xoquen ordenadament com ens agradaria pensar.

plusterrat

2008-06-15T18:49:00.000+02:00

Segurament no és així i estic soterrat però a mi m'agrada pensar que és una reacció a l'estat contrari.