dimarts, 17 de juny del 2008

vida subterrània

Ahir dilluns va arribar una fita del cor, patiment i solidificació al llarg de la carretera o del fangar. Voldries volar per sobre però allò que et fa terrestre és que els pedals i les notes s'uneixin per les cordes. Tecles i fibres en pianos desafinats. Sempre et fa més mal allò que no esperes. Els cops imprevistos.

Els rodals expressen la frenada i trigaran en ser
paral.lels.
MÀXIMA DEL DIA: MIRA ON NO MIRES
Publicat per a

2 comentaris:

Xitus ha dit...

Se'm fa curiós llegir-te que sempre fan més mal els cops imprevistos...Potser sí, però no hi ha remei, perquè l'altra opció és anticipar-los, i llavors no estàs per la labor. ja m'entens.

18 de juny del 2008, a les 18:16
El peletero ha dit...

L'aigua de la garrafa on va a parar l'humitat de l'aparell de l'aire condicionat ja és plena. Aquest no és un cop imprevist, ho veia a venir, però no hi ha manera que mogui el cul per anar a buidar-la. Veuré com vessa, com em mulla les sabates. Pensaré que el Nil ha sortit de mare i somiaré que soc un Faraó que construeix piràmides gegantines perquè els lladres les violin i els arqueòlegs s'imaginin coses impossibles.

4 de juliol del 2008, a les 17:51

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)